Quan acabes el grau en Publicitat i Relacions Públiques hi ha tres opcions majoritàries: buscar feina, fer un màster o marxar a Austràlia. Molts escollim la primera sense saber que l’entrada al món laboral és tot un repte. I més, després d’haver estat quatre anys dins de la “bombolla” que és la universitat.
"La realitat és diferent. Hi ha “feina”, però moltes vegades no va lligada a unes bones condicions de treball. I això, és el pa de cada dia dels recent graduats en Publicitat i Relacions Públiques". @JuliaEstiarte
Tots coneixem algú que just ha acabat els estudis i ja té una feina que li encanta, amb un bon sou i on se sent valorat. Sí, molt bé. I encara que no sigui una dada oficial, segurament, això afecta 1 de cada 10 estudiants. La realitat és diferent. Hi ha “feina”; però aquesta, moltes vegades, no va lligada a unes bones condicions de treball. I això, és el pa de cada dia dels recent graduats.
En el meu cas, l’agost del 2018 vaig acabar les pràctiques curriculars. Amb elles donava per acabat el grau. Vaig estar a una petita agència de comunicació especialitzada en el sector cultural. Una empresa amb bons clients i amb bons professionals. Què podia sortir malament? El primer: no tenia remuneració. Una lliçó que hem après amb els meus companys, i amics, durant aquests anys postuniversitat, és que si una empresa no et paga res des del principi, no ho farà més endavant. El segon: el ritme frenètic de les agències no afavoreix que els tutors t’ensenyin. Necessiten mans, però no tenen temps per invertir.
"Una lliçó que hem après amb els meus companys, i amics, durant aquests anys postuniversitat, és que si una empresa no et paga res des del principi, no ho farà més endavant". @JuliaEstiarte
Tenir un rumb fix: complicat, però necessari
Hi ha persones que tenen molt clar què volen fer quan acabin el grau. Altres, anem improvisant. Així que, sense una direcció clara, i amb una breu experiència en una agència de comunicació, vaig buscar feina relacionada amb aquest “món”. Al cap d’un mes, i després d’enviar mil currículums, vaig començar a treballar com a tècnic de comunicació en una petita agència de màrqueting experiencial. El meu dia a dia consistia a dur a terme accions de comunicació externa i interna per a la companyia.
En un primer moment, semblava una bona oportunitat. No obstant això, amb els mesos em vaig adonar que les responsables de l’agència veien la comunicació com a una tasca secundària, per a quan hi havia temps, sense tenir en compte, que el temps en comunicació el marca l’actualitat.
Canvi de mentalitat, una oportunitat
Així doncs, davant d’una agència que no em permetia millorar professionalment, seguia buscant feina. Aquest cop, la majoria de les ofertes relacionades amb comunicació eren de pràctiques i sense una compensació econòmica mínimament digna. Un pas que no volia fer, però que semblava l’única opció viable per poder créixer en el sector.
Així que, davant l’oportunitat de treballar en una gran consultoria de comunicació, juntament amb el fet que una part de mi sabia que aquest cop aniria bé, vaig decidir provar-ho. El balanç després d’aquest any i mig és molt positiu. Un lloc on es fa la feina molt ben feta, i a més, on hi ha professionals de les quals pots aprendre cada dia i animen a créixer dins de l’empresa.
"Després de provar allò que en un principi “m'encaixava”, encaixo on no hagués pensat que ho faria. Estic aprenent cada dia amb professionals que m'animen a créixer dins de l'empresa". @JuliaEstiarte
Durant aquest temps, molts cops he pensat que si no ho hagués passat per la resta d’empreses, l’any 2018 no hauria escollit aquesta opció. I ara, després de provar allò que en un principi “m’encaixava”, encaixo on no hagués pensat que ho faria.
