El que no ens expliquen

3 min

El que no ens expliquen

Quina és la realitat quan et gradues en Publicitat i Relacions Públiques? L’alumna Júlia Estiarte ens acosta a la seva experiència.

Quan acabes el grau en Publicitat i Relacions Públiques hi ha tres opcions majoritàries: buscar feina, fer un màster o marxar a Austràlia. Molts escollim la primera sense saber que l’entrada al món laboral és tot un repte. I més, després d’haver estat quatre anys dins de la “bombolla” que és la universitat.

Tots coneixem algú que just ha acabat els estudis i ja té una feina que li encanta, amb un bon sou i on se sent valorat. Sí, molt bé. I encara que no sigui una dada oficial, segurament, això afecta 1 de cada 10 estudiants. La realitat és diferent. Hi ha “feina”; però aquesta, moltes vegades, no va lligada a unes bones condicions de treball. I això, és el pa de cada dia dels recent graduats.

Aula a Roc Boronat UPF
Abans de graduar-nos, seguim a la "bombolla" universitària. Un cop en sortim, veiem com és el món laboral fora de les aules.

En el meu cas, l’agost del 2018 vaig acabar les pràctiques curriculars. Amb elles donava per acabat el grau. Vaig estar a una petita agència de comunicació especialitzada en el sector cultural. Una empresa amb bons clients i amb bons professionals. Què podia sortir malament? El primer: no tenia remuneració. Una lliçó que hem après amb els meus companys, i amics, durant aquests anys postuniversitat, és que si una empresa no et paga res des del principi, no ho farà més endavant. El segon: el ritme frenètic de les agències no afavoreix que els tutors t’ensenyin. Necessiten mans, però no tenen temps per invertir.

Tenir un rumb fix: complicat, però necessari

Hi ha persones que tenen molt clar què volen fer quan acabin el grau. Altres, anem improvisant. Així que, sense una direcció clara, i amb una breu experiència en una agència de comunicació, vaig buscar feina relacionada amb aquest “món”. Al cap d’un mes, i després d’enviar mil currículums, vaig començar a treballar com a tècnic de comunicació en una petita agència de màrqueting experiencial. El meu dia a dia consistia a dur a terme accions de comunicació externa i interna per a la companyia.

En un primer moment, semblava una bona oportunitat. No obstant això, amb els mesos em vaig adonar que les responsables de l’agència veien la comunicació com a una tasca secundària, per a quan hi havia temps, sense tenir en compte, que el temps en comunicació el marca l’actualitat.

Canvi de mentalitat, una oportunitat

Així doncs, davant d’una agència que no em permetia millorar professionalment, seguia buscant feina. Aquest cop, la majoria de les ofertes relacionades amb comunicació eren de pràctiques i sense una compensació econòmica mínimament digna. Un pas que no volia fer, però que semblava l’única opció viable per poder créixer en el sector.

Així que, davant l’oportunitat de treballar en una gran consultoria de comunicació, juntament amb el fet que una part de mi sabia que aquest cop aniria bé, vaig decidir provar-ho. El balanç després d’aquest any i mig és molt positiu. Un lloc on es fa la feina molt ben feta, i a més, on hi ha professionals de les quals pots aprendre cada dia i animen a créixer dins de l’empresa.

Durant aquest temps, molts cops he pensat que si no ho hagués passat per la resta d’empreses, l’any 2018 no hauria escollit aquesta opció. I ara, després de provar allò que en un principi  “m’encaixava”, encaixo on no hagués pensat que ho faria.

  • Consultora de reputació corporativa a ATREVIA i alumni del Grau en Publicitat i Relacions Públiques.



Comparteix aquesta entrada

Share on linkedin
LinkedIn
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on telegram
Telegram
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email
L’alumnus Alexandre Codina dona alguns consells pràctics per millorar les finances personals.
Són importants els referents femenins per al desenvolupament laboral d’una dona? Fins a quin punt comptar o no amb aquestes referents pot influir en l’èxit professional?
Victoria Castro, alumna de Humanidades y miembro de UPF Sènior, nos narra su experiencia por el Sudeste Asiático y unas palabras que cambiaron la perspectiva de su viaje.
Teresa Saborit va decidir deixar la professió d’Economista per dedicar-se a allò que més li agradava: escriure.