Cap a la ciutadania per als animals

4 min

Cap a la ciutadania per als animals

Quin és el problema moral amb els animals? L’alumnus Eze Paez ens fa reflexionar sobre les nostres obligacions ètiques i polítiques vers els animals no humans.

Defenso, tant en la meva feina acadèmica com en la militància política, que els animals han d’esdevenir els nostres conciutadans iguals. Això sol ser rebut amb expressions d’incredulitat, almenys per qui compren les implicacions de les meves tesis pel que fa al sistema alimentari, el funcionament de les nostres democràcies i, fins i tot, les nostres relacions amb els animals salvatges.

Suposo que si hi ha cap culpable original de tot plegat, aquesta és la meva àvia Isabel. No he conegut mai ningú més amable en el tracte, més compassiu en la seva disposició i més preocupat per fer el bé. Va ser la meva primera pedagoga en sentiments morals. Del sentit de justícia en què em va instruir flueixen les conviccions que ara articulen la meva vida.

El meu camí personal

Als disset anys, volent arribar a ser jutge, em vaig matricular a Dret a la Pompeu. Aviat, però, vaig desromantitzar la carrera jurídica. Alhora, pel meu tarannà filosòfic, vaig quedar captivat amb les classes de teoria del dret. Amb la Marisa Iglesias i el Josep Joan Moreso, que després van ser els meus directors de tesi doctoral. Amb el Josep Lluís Martí, que va ser el primer a ajudar-me a reflexionar de manera seriosa sobre llibertat, igualtat, justícia i democràcia. Vaig tenir la sort de poder iniciar la meva vida acadèmica en un dels millors grups de recerca en filosofia moral i política.

Em vaig trobar per primer cop amb el problema de què devem als animals no humans en llegir el Peter Singer. Ell és qui va encetar contemporàniament aquest debat filosòfic amb la publicació d’Animal Liberation el 1975, debat ara enriquit per dotzenes d’altres autores i autors. Alhora vaig quedar profundament impressionat per l’obra d’en Derek Parfit, probablement el filòsof moral més important dels darrers cinquanta anys. Es tracta dels pensadors que més han influït en la meva visió de l’ètica. En l’activitat intel·lectual, absolut rigor i claredat; en l’acció, obrar imparcialment, construint el millor món possible per tothom. Tot això ho entenia, però van ser altres dos acadèmics, després amics, la Catia Faria i l’Oscar Horta, els qui em van convèncer de la prioritat moral de treballar sobre les nostres obligacions vers els animals. La seva expertesa en la matèria i l’exemple del seu compromís personal em van donar l’empenta definitiva.

El problema moral amb els animals

Quin és aquest problema? I per què és tan important? Mirem, primer, els fets. Tirant pel baix, al món hi ha al voltant d’1 bilió d’animals sota explotació, concentrats principalment a la indústria alimentària. Hi ha més d’1 trilió d’animals salvatges, que tenen probablement vides miserables per causes naturals. D’humans en som només uns 7.800 milions. A casa nostra, a Catalunya, hi ha més de 51 milions d’animals en explotacions ramaderes, enfront dels 7,6 milions d’humans que hi habitem. La majoria d’aquests animals malviuen en macrogranges industrials en condicions de patiment intens, només per acabar morint en un escorxador.

Els animals són individus sintients: poden experimentar plaer i dolor. Com nosaltres, no volen patir ni morir, i els interessa gaudir de les seves vides. No prendre’s seriosament aquests interessos pel mer fet que no pertanyin a la nostra espècie (en el fons, perquè tenen uns gens en comptes d’uns altres), és una forma de discriminació, usualment anomenada especisme.

Un xai, un dels molts animals que viuen concentrats per seguir engreixant la indústria alimentària, fotografiat per Filmingforliberation.

Tot i ser la majoria d’habitants del nostre país, els animals no són titulars de cap dret: es troben subordinats políticament i jurídica a la nostra voluntat. Es tracta, doncs, d’una majoria vulnerable. Complir amb les nostres obligacions vers ells implica acabar amb aquesta vulnerabilitat. Això requereix quelcom més que canvis en les nostres actituds individuals. Requereix canvis polítics profunds. Els animals han de ser inclosos en les nostres comunitats com a ciutadans lliures i iguals. Lluitar per la seva llibertat política exigeix, alhora, que bastim un sistema que proporcioni als animals protecció enfront de la dominació humana i que els garanteixi els recursos necessaris per dur una vida raonablement bona.

Fa poc la meva àvia, ja octogenària, tot acariciant el Beatle, el gosset dels meus pares, em va confessar: “Nen, sé que tens raó. Que entre ell i un conill no hi ha cap diferència. Però jo ja soc massa gran i tota la vida n’he menjat.” Jo mai he parlat amb l’àvia de la feina. Tanmateix, tots aquests anys ella ha estat escoltant-me i, en silenci, hi ha estat reflexionant.

Crec que la nostra compassió i el nostre sentit de la justícia no poden ser excloents. Han d’acollir tots els que poden patir, tots els que poden caure sota la dominació dels altres. Per això és tan greu que la majoria dels individus, els animals no humans, visquin en condicions de patiment i subjecció. Crec, en conseqüència, que val la pena dedicar la vida a reflexionar com minimitzar aquesta injustícia.

Si més no, l’àvia hi està d’acord. En els majors moments de dubte, això em reconforta.

  • Alumnus de Dret. Treballa sobre les nostres obligacions ètiques i polítiques vers els animals. És investigador Beatriu de Pinós al Law & Philosophy Group de la Universitat Pompeu Fabra, investigador visitant al Centre de recherche en éthique de la Université de Montréal i membre del comitè científic del Centre for Animal Ethics de la Universitat Pompeu Fabra.



    ezepaez.com

Comparteix aquesta entrada

Share on linkedin
LinkedIn
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on telegram
Telegram
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email
L’alumnus Alexandre Codina dona alguns consells pràctics per millorar les finances personals.
L’alumna Alba Viñal ha llançat un projecte innovador en el sector de l’art que permet gaudir d’exposicions, interactuar amb els artistes i descobrir noves disciplines.
Victoria Castro, alumna de Humanidades y miembro de UPF Sènior, nos narra su experiencia por el Sudeste Asiático y unas palabras que cambiaron la perspectiva de su viaje.
L’alumna Eva Brescó ens parla de la seva recent experiència a Bòsnia, on es va trobar amb diverses traves per dur a terme la seva tasca d’ajuda amb l’ONG Acció Solidària i Logística.