L’any 2000, quan tot just es començava a parlar del 22@, jo tenia 12 anys i molt probablement no sabia què volia ser de gran. Ara, 19 anys després, resulta que m’he trobat al moll de l’os de l’equip tècnic encarregat de coordinar els treballs per repensar el 22@, també conegut com el districte de la innovació de Barcelona.
Però… què és ben bé el 22@?
Si ens remuntem als antecedents històrics de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de l’any 2000, el 22@ és, a grans trets, una clau urbanística que requalificava unes 200 hectàrees de sòl antigament industrial del Districte de Sant Martí i, sobretot, del barri del Poblenou en sòl per a activitats econòmiques amb una reserva del 10% del sostre per a habitatge.
Ha plogut molt des d’aquell primer esbós del 22@ del 2000 fins ara. I, en conseqüència, l’abordatge progressiu del projecte ha hagut d’afrontar nous reptes d’escala ciutat propis de la transformació urbana, sobretot la manca d’habitatge i l’encariment dels preus d’accés i la diversificació dels tipus d’economies que conformen el teixit productiu de la ciutat.
Per una banda, l’habitatge és un dret constitucionalment reconegut amb problemes d’oferta i demanda en l’accés efectiu per a bona part de la població. Fins al punt que, des de fa ja uns quants anys, reiteradament s’ha posat de manifest (ja al llibre editat el 2008 per l’Ajuntament sota el títol “22@ Barcelona. 10 anys de renovació urbana” i fins a les sessions temàtiques de la Comissió Ampliada 22@ de finals de 2017 i principis de 2018) que la reserva per a habitatge del 10% fa curt davant de les necessitats d’una ciutat oberta com Barcelona. És per això que s’ha passat al 30% al conjunt de la ciutat i també al 22@.
"Quan la societat civil reivindica, aconsegueix que l’Administració pública la tingui en compte." @pauplouu
Per altra banda, l’activitat econòmica no tira prou sense més gent vivint als barris del 22@. I les economies d’avui són diverses i plurals: de mercat, cooperativa, de la innovació, social i solidària, de proximitat, etc. Només així, considerant-les totes com a part indispensable del motor econòmic de la ciutat, la ciutat funciona.
El com importa
El 22@, que va néixer fa prop de dues dècades amb una forta arrel urbanística contraposada a un important pes econòmic, s’ha de repensar amb els ulls transversals d’avui com un repte que requereix de les garanties que aporta l’expertesa quotidiana i professional tant del veïnat com de l’empresariat, de l’acadèmia i del sector públic.
És per això que, des de fa ja un any i mig, en el marc de la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat (BIT Habitat), dependent de l’Ajuntament de Barcelona, hem assegut a una mateixa taula representants veïnals, empresarials, de les tres universitats públiques amb presència al territori (UPC, UB i UPF) i del sector públic (més enllà de l’Ajuntament, amb una mirada supramunicipal emmarcada en l’eix Besòs) que han anat dient la seva sobre el 22@ tocant temes tan diversos com l’habitatge i el model urbà de barri; l’economia de la innovació i social i solidària de proximitat; el patrimoni i els equipaments socials i culturals; l’ecologia i la sostenibilitat; i la governança i la participació.
Més enllà de la societat civil organitzada, 1.000 persones a títol individual han pres part en taules rodones amb persones expertes i gestores, i també en tallers dinamitzats o rutes exploratòries in situ.
Finalment, un document de síntesi ens ha permès d’arribar a un total de 19 instruments i programes concrets dins del nou full de ruta plasmat en el pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible”, presentat i signat el passat 19 de novembre de 2018 a l’antiga fàbrica rehabilitada de Ca l’Alier, el nou Centre d’Innovació Urbana de Barcelona.
Ha estat un plaer contribuir-hi amb les competències pròpies d’un politòleg format a la UPF, en el rol de gestor del projecte i amb la missió d’aconseguir fites que facin del 22@ un projecte més compartit pel i per al conjunt de la societat. Desplegar una mirada gran sobre el projecte, d’abast urbanístic, econòmic i social, i traslladar-la al conjunt d’agents o bé treballar horitzontalment en el si de l’Ajuntament en són exemples.
