Topografia d’una Metamorfosi

5 min

Topografia d’una Metamorfosi

Em diuen Marta, la de los Pájaros. Sota aquest nom es troba la culminació d’una metamorfosi vital, d’un viatge d’autodeterminació on la confluència interdisciplinària hi juga, sens dubte, un paper nuclear.

Fer una mirada enrere per esbossar el camí que m’ha portat a ser qui soc avui implica visualitzar  un entramat de cims clars i valls fosques que s’estenen, pràcticament, per tota una vida. Des de sempre m’he sentit portadora d’una espècie de llavor creativa que creixia, ja des de petita, profundament arrelada en mi. No ha estat però, fins als darrers anys, que n’he pogut veure els fruits que d’ella brotaven, deliciosament plens d’identitat.

La recordo perfectament manifestar-se durant la meva infància, principalment a través del joc; dels micromons colorits que el meu imaginari brodava, confrontant-me inconscientment amb la personeta curiosa que era. Aquell incipient autoconeixement es va desdibuixar en sec a causa d’un càncer que vaig patir a l’adolescència. Aquest, no només em va alienar del meu entorn, sinó que alhora, em va emplaçar emocionalment en un no-lloc vertiginós, des d’on començaria una convulsa cerca a la desesperada per retrobar-me.

Estudis de Dret: desfer el cordó umbilical

Durant temps vaig considerar la decisió precipitada d’estudiar Dret com un gran fracàs. Una opció presa sota la pressió de les expectatives familiars i la responsabilitat de seguir projectant el rol d’estudiant model amb futur prometedor. Amb els anys, però, puc corroborar que el so explosiu d’aquell “PROU!” verbalitzat amb contundència a segon de carrera, em va dur no només a deixar enrere els estudis, sinó a esborronar el vincle malentès que em mantenia unida a les projeccions dels meus pares; a emprendre l’inici d’un camí que m’aproparia cada vegada més a la meva veritable essència.

Estudis d’Humanitats: recobrar el Nord

Les Humanitats simbolitzen la meva brúixola. Amb elles, arriben els tímids ecos d’una veu pròpia, oprimida fins aleshores en favor d’una imatge de mi que pretenia acontentar els altres. A través d’elles, vaig constituir el meu pensament crític; vaig adquirir una mirada transversal vers el coneixement; vaig embriagar-me de saber; vaig alimentar les meves inquietuds i descobrir-ne de noves; vaig aprendre tant a gestionar la meva sensibilitat com a gaudir-ne d’ella; vaig rebre les eines per desenvolupar-me professionalment i personal i, sobretot, vaig aprehendre (amb h) el radiant sentit de la Cultura.

Londres-Barcelona: immersions d’anada i tornada

En l’època que cursava els meus estudis, gairebé tothom qüestionava la seva aplicació pràctica en un món eminentment reduccionista, pragmàtic i capitalista. Però va ser a Londres, ciutat que em va acollir uns anys, on vaig comprovar el seu valor incommensurable; entendre quant d’obsoletes eren les fronteres entre disciplines i detectar que en els equips interdisciplinaris és on radica la força creativa. També va ser allà on vaig acaronar per primera vegada l’art com a pràctica a través de la ceràmica i descobrir el sector dels serveis culturals, en el qual seguiria treballant uns anys més, ja de tornada a Barcelona.

Inmersiones de Ida y Vuelta
"Inmersiones de ida y vuelta", collage sobre fusta. Projecte "Poemari íntim de vida il·lustrada", Marta de los Pájaros.

Què hi ha darrere del meu nom artístic?

Aquí… a casa, un amic ceramista va pronunciar per primer cop el nom de Marta de los Pájaros, arran d’un projecte benèfic contra el càncer per La Marató de TV3, en el que vaig crear ocells de porcellana per penjar a l’arbre de Nadal. Des d’aquell dia que sento la llibertat d’unes ales ben entrellaçades a la meva espina dorsal. Però no va ser de la mà de la ceràmica que vaig alçar el primer vol màgic sota aquest bonic nom, sinó mitjançant el collage. Aquest sempre havia estat un mitjà plàstic que m’encuriosia… i una sèrie d’anècdotes van fer que m’hi acabés enamorant.

M’agradava llegir llibres i representar en imatges que trobava d’aquí i d’allà els passatges que em semblaven més significatius. Encara recordo la sèrie que vaig fer per allò que en diuen Amor a l’Art, mentre engolia l’obra de Virgina Woolf A room of one’s own. També la gamberrada amb uns amics a la fira d’ARCO, on vaig fer un collage amb imatges d’un llibre preciós d’aus del naturalista J. F. Martinet acompanyat d’un text crític, que vam penjar a l’estand d’una galeria que casualment també exposava fotografies d’ocells.

Va ser memorable contemplar com durant hores, la petita obra va estar acompanyant-les, generant expectació entre els visitants que se la miraven interessats pel missatge i sense entendre massa què hi feia allà… Però no va ser fins a participar en uns tallers de collage al MACBA que va cristal·litzar aquest camí artístic que tant anhelava. La reacció de l’artista que els conduïa al veure les meves creacions el va dur a exclamar un “Això és Art en majúscules!” que mai oblidaré… Aquella sensació d’estar en el lloc adequat fent allò que més m’estimulava va significar l’empenta necessària per volar alt i lliure… ben lliure.

Marta de los Pájaros_metamorfosis2_alumniupf
L'alumna Marta de los Pájaros inmersa en el procés creatiu.

D’ençà que visc immersa en la creació d’una obra que sorgeix íntegrament del binomi Humanitats-Belles Arts. Entenc el collage com a mitjà de disrupció discursiva, a través del qual puc construir noves unitats de significat derivades d’una acurada selecció, descontextualització i recontextualització de material gràfic inherent al nostre imaginari col·lectiu. Les sinergies de reciprocitat dialèctica entre text i imatge són sempre a la base de la meva producció, i és per això que declino ser anomenada artista. Considero la meva feina més propera a la dels exegetes que neden entre paraules i escodrinyen els textos per arribar-ne a l’essència. Aquesta professió m’apropa constantment encuriosida cap a noves tendències