Fer una mirada enrere per esbossar el camí que m’ha portat a ser qui soc avui implica visualitzar un entramat de cims clars i valls fosques que s’estenen, pràcticament, per tota una vida. Des de sempre m’he sentit portadora d’una espècie de llavor creativa que creixia, ja des de petita, profundament arrelada en mi. No ha estat però, fins als darrers anys, que n’he pogut veure els fruits que d’ella brotaven, deliciosament plens d’identitat.
La recordo perfectament manifestar-se durant la meva infància, principalment a través del joc; dels micromons colorits que el meu imaginari brodava, confrontant-me inconscientment amb la personeta curiosa que era. Aquell incipient autoconeixement es va desdibuixar en sec a causa d’un càncer que vaig patir a l’adolescència. Aquest, no només em va alienar del meu entorn, sinó que alhora, em va emplaçar emocionalment en un no-lloc vertiginós, des d’on començaria una convulsa cerca a la desesperada per retrobar-me.
Estudis de Dret: desfer el cordó umbilical
Durant temps vaig considerar la decisió precipitada d’estudiar Dret com un gran fracàs. Una opció presa sota la pressió de les expectatives familiars i la responsabilitat de seguir projectant el rol d’estudiant model amb futur prometedor. Amb els anys, però, puc corroborar que el so explosiu d’aquell “PROU!” verbalitzat amb contundència a segon de carrera, em va dur no només a deixar enrere els estudis, sinó a esborronar el vincle malentès que em mantenia unida a les projeccions dels meus pares; a emprendre l’inici d’un camí que m’aproparia cada vegada més a la meva veritable essència.
Estudis d’Humanitats: recobrar el Nord
Les Humanitats simbolitzen la meva brúixola. Amb elles, arriben els tímids ecos d’una veu pròpia, oprimida fins aleshores en favor d’una imatge de mi que pretenia acontentar els altres. A través d’elles, vaig constituir el meu pensament crític; vaig adquirir una mirada transversal vers el coneixement; vaig embriagar-me de saber; vaig alimentar les meves inquietuds i descobrir-ne de noves; vaig aprendre tant a gestionar la meva sensibilitat com a gaudir-ne d’ella; vaig rebre les eines per desenvolupar-me professionalment i personal i, sobretot, vaig aprehendre (amb h) el radiant sentit de la Cultura.
Londres-Barcelona: immersions d’anada i tornada
En l’època que cursava els meus estudis, gairebé tothom qüestionava la seva aplicació pràctica en un món eminentment reduccionista, pragmàtic i capitalista. Però va ser a Londres, ciutat que em va acollir uns anys, on vaig comprovar el seu valor incommensurable; entendre quant d’obsoletes eren les fronteres entre disciplines i detectar que en els equips interdisciplinaris és on radica la força creativa. També va ser allà on vaig acaronar per primera vegada l’art com a pràctica a través de la ceràmica i descobrir el sector dels serveis culturals, en el qual seguiria treballant uns anys més, ja de tornada a Barcelona.
Què hi ha darrere del meu nom artístic?
Aquí… a casa, un amic ceramista va pronunciar per primer cop el nom de Marta de los Pájaros, arran d’un projecte benèfic contra el càncer per La Marató de TV3, en el que vaig crear ocells de porcellana per penjar a l’arbre de Nadal. Des d’aquell dia que sento la llibertat d’unes ales ben entrellaçades a la meva espina dorsal. Però no va ser de la mà de la ceràmica que vaig alçar el primer vol màgic sota aquest bonic nom, sinó mitjançant el collage. Aquest sempre havia estat un mitjà plàstic que m’encuriosia… i una sèrie d’anècdotes van fer que m’hi acabés enamorant.
"Aquella sensació d’estar en el lloc adequat fent allò que més m’estimulava va significar l’empenta necessària per volar alt i lliure... ben lliure." @mdelospajaros
M’agradava llegir llibres i representar en imatges que trobava d’aquí i d’allà els passatges que em semblaven més significatius. Encara recordo la sèrie que vaig fer per allò que en diuen Amor a l’Art, mentre engolia l’obra de Virgina Woolf A room of one’s own. També la gamberrada amb uns amics a la fira d’ARCO, on vaig fer un collage amb imatges d’un llibre preciós d’aus del naturalista J. F. Martinet acompanyat d’un text crític, que vam penjar a l’estand d’una galeria que casualment també exposava fotografies d’ocells.
Va ser memorable contemplar com durant hores, la petita obra va estar acompanyant-les, generant expectació entre els visitants que se la miraven interessats pel missatge i sense entendre massa què hi feia allà… Però no va ser fins a participar en uns tallers de collage al MACBA que va cristal·litzar aquest camí artístic que tant anhelava. La reacció de l’artista que els conduïa al veure les meves creacions el va dur a exclamar un “Això és Art en majúscules!” que mai oblidaré… Aquella sensació d’estar en el lloc adequat fent allò que més m’estimulava va significar l’empenta necessària per volar alt i lliure… ben lliure.
D’ençà que visc immersa en la creació d’una obra que sorgeix íntegrament del binomi Humanitats-Belles Arts. Entenc el collage com a mitjà de disrupció discursiva, a través del qual puc construir noves unitats de significat derivades d’una acurada selecció, descontextualització i recontextualització de material gràfic inherent al nostre imaginari col·lectiu. Les sinergies de reciprocitat dialèctica entre text i imatge són sempre a la base de la meva producció, i és per això que declino ser anomenada artista. Considero la meva feina més propera a la dels exegetes que neden entre paraules i escodrinyen els textos per arribar-ne a l’essència. Aquesta professió m’apropa constantment encuriosida cap a noves tendències i línies de pensament. Alhora, em manté a la vora de grans figures que em van marcar a la Pompeu com ara Nietzsche, Heidegger, Woolf, Von Humboldt, Thoreau, Goethe, kafka, Proust o Voltaire, de qui recentment he tingut el plaer d’endinsar-me entre les línies del seu conte Micromégas per extreure’n dels seus passatges l’essència visionària que el sustenta, tot convertint-la en la imatge que encapçala el blog de la UPF Barcelona School of Management, que duu per nom el aquest relat curt de l’autor francès.
"Considero la meva feina més propera a la dels exegetes que neden entre paraules i escodrinyen els textos per arribar-ne a l’essència." @mdelospajaros
M’inspiro en la literatura, la filosofia, la ciència i en les seves teories i estructures conceptuals. Aquestes, que es mantenen vigoroses en la meva ment quan les treballo amb una bona sessió de techno de rerefons, assoleixen, amb l’ajuda del bisturí i de les generoses concessions que em fa la nostra cultura visual, la seva màxima expressió en forma de collage. Un collage Humanista, que neix de l’horitzontalitat disciplinària per sacsejar consciències, per generar espais de reflexió i de difusió del coneixement… Un collage en què hi són sublimades quasi dues dècades de procés interior; en el que s’hi emmirallen les fites més importants de la meva vida, entreteixides orgànicament amalgamant multitud d’experiències que descriuen tota una trajectòria, personal i professional, de la que avui en dia puc dir, assertivament, que no n’esborraria ni el més mínim tram.
Coneix més sobre la trajectòria de Marta de los Pájaros amb aquest vídeo que li va fer el programa “La aventura del Saber” de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE).
