Mali: més enllà d’un cop d’Estat

5 min

Mali: més enllà d’un cop d’Estat

Laia Dosta va veure com esclatava el cop d’Estat al país africà mentre hi treballava amb la seva ONG, Djouma.

Fa gairebé dos mesos, la televisió i les xarxes s’omplien d’imatges de militars creuant Bamako, la capital del país, alçats sobre els seus vehicles i victorejats per la ciutadania al carrer. Saltaven les alarmes de la comunitat internacional: havia esclatat un cop d’Estat a Mali.

Vaig rebre la notícia a l’aeroport de Barcelona quan embarcava amb destinació a Bamako on, des del 2015, amb l’ONG Djouma desenvolupem projectes de cooperació de la mà d’associacions locals. Des de l’any passat, dediquem tots els nostres esforços a desenvolupar l’escola pública de Bandjougoubougou, que acull a 870 infants. Amb l’associació IVEM i el projecte educatiu Kalan Yiriwa, organitzem formacions al professorat i bequem a 26 alumnes en risc d’abandonament escolar. També donem material educatiu i d’higiene a les aules i apostem per la sensibilització comunitària al barri.

Mentre l’avió on jo volava feia escala a París, el president Ibrahim Boubacar Keita (IBK) anunciava la seva dimissió així com la dissolució de l’Assemblea Nacional. El meu equip a Bamako m’explicava que la junta militar, executora del cop d’Estat a Mali, quedava al capdavant del país amb la promesa d’organitzar una transició pacífica cap a unes eleccions democràtiques. La població estava contenta i tranquil·la, però encara havíem de veure la reacció dels països del voltant i si aquesta afectaria l’estat de les fronteres.

Pressió internacional

Efectivament, la comunitat internacional, i especialment la CEDEAO (Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica de l’Oest), van expressar ràpidament el seu rebuig a l’alçament. Aquesta última va imposar dues sancions de rellevant importància fins al restabliment de l’ordre constitucional. D’una banda, el tancament de les fronteres àrees i terrestres i, d’altra banda, la suspensió de les transaccions econòmiques, comercials i financeres que no fossin de primera necessitat. D’aquesta manera, la junta militar es veia obligada a seure i negociar. Una transició que la CEDEAO exigia, d’entrada, que durés no més d’un any i que fos presidida per un civil.

Cop d'Estat a Mali - Escola Bandjougoubougou
L'escola de Bandjougoubougou on l'ONG Djouma hi fa tasques de cooperació. Fotografia de Laia Dosta.

Amb el vol cancel·lat i de tornada a Barcelona, el divendres 25 de setembre llegia que havien nomenat president de transició l’excoronel i exministre de Defensa Bah Ndaw. Aquest, al seu torn, havia designat Moctar Ouane, exministre d’Afers Estrangers, com a primer ministre. Ambdós tenen l’objectiu liderar el país, situat al cor del Sahel, cap a unes eleccions democràtiques en el termini de divuit mesos. Finalment, el 5 d’octubre la CEDEAO va aixecar les restriccions imposades i Mali va poder obrir les seves fronteres.

Els motius de fons

Però què hi ha darrere d’aquesta exigència generalitzada de la societat per un canvi polític?

  • La caiguda del règim de Gadafi a Líbia el 2011, d’una banda, i l’inici de la rebel·lió armada dels independentistes tuaregs al nord de Mali l’any 2012, de l’altra, van comportar una gran crisi armada al Sahel. Ni les intervencions armades (Serval, Barkhane, G5, etc.) ni l’antic govern d’IBK van millorar la situació. És més, 4.660 civils han mort durant els sis primers mesos de l’any 2020 a la regió del Sahel, segons dades del CICR.
  • Mali és 179è país, sobre un total de 188, en el rànquing de l’Índex de Desenvolupament Humà. Viu en una profunda crisi socioeconòmica que afecta greument el sistema sanitari i educatiu.
  • La corrupció és el mal crònic del país i afecta a tots els nivells. L’últim gran escàndol van ser les eleccions legislatives del 29 d’abril, en plena pandèmia de COVID-19. La població no va percebre com a fraudulents els comicis, durant els quals va desaparèixer el líder de l’oposició, Soumaïla Cissé, alliberat recentment.

Manifestacions i crisi social

Aquest descontentament de la població comença a expressar-se obertament als carrers a partir del 5 d’abril, quan l’imam salafista Mahmoud Dicko lidera una manifestació amb 50.000 persones a Bamako. A partir d’aleshores, l’oposició oberta al govern agafa forma i pren el nom de M5-RFP (Mouvement du 5 Juin Rassemblement des Forces Patriotiques). Així neix un moviment heterogeni que, a través de diverses manifestacions, demana la dissolució del Govern i l’Assemblea Nacional entre altres mesures reformadores.

La resposta policial a aquestes manifestacions del 10 i 11 de juliol mata una vintena de manifestants. I la CEDEAO intenta – sense èxit – intervenir com a mediadora en una crisi sociopolítica que tothom dona per estancada. Fins al cop d’Estat del 18 d’agost.

Cop d'Estat a Mali - Djouma també treballa en les condicions d'higiene de la població
Djouma també treballa en les condicions d'higiene de la població. Fotografia de Laia Dosta.

Des d’aleshores, la rutina ha continuat per a les persones de Bamako: els mercats segueixen plens, els comerciants fan els seus negocis, les agricultores treballen la terra i l’alumnat ha tornat a l’aula després de sis mesos de vaga del professorat. Sí, enmig d’un atípic cop d’Estat pacífic, al sud del país les escoles han obert i s’ha reprès el curs que va aturar-se fa sis mesos degut a la pandèmia. Al nord, la majoria d’elles continuen tancades per amenaces jihadistes.

La pandèmia a Mali

La COVID-19 sembla no haver afectat especialment Mali (uns 3.000 casos positius, 2.400 d’ells recuperats, i 130 víctimes mortals). De fet, malgrat les recomanacions de distanciament físic, ús de mascareta i rentat de mans, les escoles públiques continuen amb ràtios de 80 alumnes per aula.

A Bandjougoubougou, on l’ONG Djouma i l’associació local IVEM desenvolupem el projecte educatiu Kalan Yiriwa amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra. Els 870 infants tornen a estar distribuïts entre les deu aules que formen l’única escola pública del barri. Malgrat haver hagut d’ajornar o modificar algunes activitats a causa de la COVID-19, estem contentes d’haver pogut adaptar-nos als imprevists d’una pandèmia i un cop d’Estat gràcies al treball i la constància de l’equip local amb qui treballem.

Hi ha qui diu que el cop d’Estat a Mali és més aviat un canvi de lideratge en un sistema polític encallat,  amb quatre cops d’Estat en els últims 50 anys. D’altres afirmen que es tracta d’una revolució democràtica inèdita al país. Sense víctimes mortals, sense mostres de resistència dins del cos militar i amb el suport generalitzat de la ciutadania. El temps ens dirà si els fets del passat 18 d’agost marcaran un canvi de ruta que acabi amb la crisi perpetua que Mali arrossega des de la seva independència, ara fa 60 anys.

Ara, ja de tornada a Bamako, podré continuar a veure en persona els avanços fets a l’escola.  Mentrestant, amb bona companyia i un got de te a la mà, discutim sobre l’ensurt inicial del cop d’Estat.

  • Fundadora, presidenta i coordinadora internacional de l’ONG Djouma. Alumni de Publicitat i Relacions Públiques.



Comparteix aquesta entrada

Share on linkedin
LinkedIn
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on telegram
Telegram
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email
Un article sobre el Projecte Horitzons, en què l’alumnus Marc Crespo comparteix la seva experiència durant el voluntariat.
L’alumna Alba Viñal ha llançat un projecte innovador en el sector de l’art que permet gaudir d’exposicions, interactuar amb els artistes i descobrir noves disciplines.
L’alumna Eva Brescó ens parla de la seva recent experiència a Bòsnia, on es va trobar amb diverses traves per dur a terme la seva tasca d’ajuda amb l’ONG Acció Solidària i Logística.
Coneixes el projecte Horitzons UPF? L’alumnus Pere Vicens, participant en l’edició de l’any passat, ens explica la seva experiència.