La importància de tenir referents

4 min

La importància de tenir referents

Un article sobre el Projecte Horitzons, en què l’alumni Marta Soria Heredia ens explica la importància d’apropar la universitat als alumnes d’institut.

Sóc la Marta Soria Heredia, graduada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Vull compartir amb la comunitat alumni la meva experiència al projecte Horitzons UPF al llarg del curs 2019-2020 i, amb sort, animar alguns de vosaltres a participar d’una iniciativa maca i de gran impacte per a futurs universitaris: el projecte Horitzons, que busca apropar persones amb experiència universitària a estudiants d’instituts de Barcelona.

A molts us sonarà, ja que fa anys que funciona. Recordo companys de carrera participant-hi a primer, segon, tercer curs i gaudint molt l’experiència. Jo, en canvi, estava ocupada. Entre el grau, participar en alguna associació, passar un any fora d’Erasmus… El temps vola i quan te n’adones t’has graduat. I és precisament quan ja no estudies a la Pompeu quan se’t regira una mica tot i comença a saber-te greu no haver fet més (tot i que ja en feies la tira, de coses). El projecte Horitzons és únic en aquest sentit, ja que obre la porta al col·lectiu alumni a organitzar una activitat de costat amb estudiants actuals de la Pompeu, i estudiants de Batxillerat. Ideal per recuperar aquest contacte universitari quan més ve de gust.

Les sessions del Projecte Horitzons estan pensades per oferir eines útils als alumnes (© UPF)
Les sessions del Projecte Horitzons estan pensades per oferir eines útils als alumnes (© UPF)

Precisament per aquesta sinergia entre persones en moments vitals molt diferents es tracta d’un programa molt flexible. L’any passat, el coordinava el Sergi Lostao (que els de Polítiques segur coneixeu!).

Oblidar-se del guió

Per començar, es forma l’equip i de manera molt participativa s’esbossen els continguts. L’estructura acostuma a organitzar-se entorn a sis sessions impartides per parelles a classes de primer de Batxillerat. La temàtica? Tres pilars: apropament a la Universitat (què és? Com hi puc arribar? Com és ser universitari?); competències digitals (com utilitzo bases de dades acadèmiques? Què és una font fiable?); competències comunicatives (comunicació no verbal, oratòria).

Al llarg de la preparació tot sembla magnífic, et passen materials d’altres anys i aquell power point de 78 diapositives et sembla el millor que has vist mai. Ja ens avisava el Sergi que el power point era secundari. A la pràctica, la cosa canvia. Arribes a l’Institut i t’adones que estàs a l’hora de tutoria d’uns alumnes molt ocupats, concentrats en el seu Treball de Recerca i a mantenir la mitja, molts dels quals no es plantegen anar a la Universitat. És aquí quan, almenys a mi, se’m va encendre la bombeta. Deixem-nos de guions i anem a fer això el més útil possible.

Les primeres sessions estan centrades a parlar amb els alumnes. Exemples d’experiències meves: Us heu preguntat mai què s’ha de fer per ser pilot? Què li dius a algú que vol fer una enginyeria, però no sap quines opcions hi ha? I a una noia que et comenta que creu que la Universitat és massa difícil i no fa per ella perquè no coneix a ningú que hi hagi anat?

Després d’un primer dia de dir “no ho sé” tres cops per minut, el meu company i jo vam arribar preparats a la segona sessió. Impreses les notes de tall de l’any anterior, una llista d’enllaços d’universitats, exemples de plans docents. Potser el més important, tota la informació de les beques existents i webs on calcular els preus de diferents carreres. La famosa formuleta Nota Batx. X 0,6 + Nota Sele. X 0.4 + Assignatura de modalitat 1 X 0.2 + Assignatura de modalitat 2 X 0.2 que vam apuntar a la pissarra i absolutament tothom, inclòs el tutor, va capturar amb el mòbil. Ulls obrint-se perquè carai, la mitja que porto em permetria entrar aquí si no entro allà. O ostres, pensava que no ho podria pagar, però tinc tres germans i descomptant això i allò…

És per això que recomano tant participar en el projecte. A més voluntaris, més escoles i més impacte.  No dic que anar a la Universitat sigui la panacea, dic que tothom hauria de tenir la possibilitat de prendre una decisió informada. En aquest sentit, els referents són clau. I no tothom els té.

D’altra banda, les sessions estan pensades per oferir eines útils als alumnes. Així, els ajudem a comentar els seus treballs de recerca i treballar amb bibliografia de qualitat. Les tres últimes sessions són sobre oratòria (no us preocupeu, des del SAU ens preparen bé!). Els nois i noies de l’Institut Salvat Papasseit de la Barceloneta, on em va tocar anar, em van sorprendre moltíssim en aquest sentit. Tothom va participar i a partir d’exercicis tipus “per parelles, expliqueu una cosa que tingueu en comú” van sortir temes interessants. Una parella no suportava menjar porc, l’una perquè era vegana, l’altre perquè era musulmà, i varen trobar punts de contacte sorprenents. Una parella de noies força tímides compartia la passió pel twerking i ens van fer un recorregut històric des dels seus orígens, per acabar amb una demostració que semblava treta d’un videoclip.

Foto de grup de l'alumnat participant en una de les sessions del Projecte Horitzons de fa dos anys (© UPF)
Foto de grup de l'alumnat participant en una de les sessions del Projecte Horitzons de fa dos anys (© UPF)

Malauradament, el curs 2019-2020 ha estat molt estrany. El 20 de març vam donar per finalitzat el projecte, fins al curs següent. No vam poder per tant muntar l’acte de cloenda a la Pompeu, on ensenyem el campus Ciutadella i escombrem cap a casa (una mica només). De l’experiència m’emporto la relació amb els alumnes, el fet de valorar encara més les oportunitats que m’ha donat la Universitat i les ganes de retornar d’alguna manera l’esforç social que implica oferir una universitat pública de qualitat.

De nou, us animo a tots a participar en el Projecte Horitzons 2020-2021

T’agradaria participar en el Projecte Horitzons?

Vols ajudar-nos a construir una universitat per a tothom?
La teva experiència #madeinpompeu, el teu granet de sorra per una universitat més inclusiva.

Inscriu-t’hi aquí

  • Quasi-advocada cursant el Màster d'Accés a l'Advocacia a la Barcelona School of Management. Graduada en Dret per la UPF, ha estat assistent de recerca a la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Oxford.



Comparteix aquesta entrada

LinkedIn
Twitter
Facebook
Telegram
WhatsApp
Email
Ignacio Concha, divulgador y alumni del Máster Universitario en Estudios del Discurso, nos invita a leer su novela Darwin en el país desconocido.
Em diuen Marta, la de los Pájaros. Sota aquest nom es troba la culminació d’una metamorfosi vital, d’un viatge d’autodeterminació on la confluència interdisciplinària hi juga, sens dubte, un paper nuclear.
Un juego de fútbol hecho por un alumnus #madeinpompeu y que se puede jugar en cualquier sitio.
Victoria Castro, alumni de Humanidades y miembro de UPF Sènior, nos narra su experiencia por el Sudeste Asiático y unas palabras que cambiaron la perspectiva de su viaje.