Abans de començar la universitat, sols sentir a dir que “allà hi faràs les millors amistats de la vida”. Doncs, no s’equivoquen. La universitat no és un inici ni un final sinó que, en essència, és un pont entre dos mons: l’educatiu i el professional. Et prepara per a tot allò on l’escola no ha arribat —a més de fer-te veure contextos molt diferents dels quals donaves per estàndards— i l’elecció de la carrera influeix considerablement en la construcció de les teves relacions personals a llarg termini.
"La universitat és un pont entre dos mons: l'educatiu i el professional". @carles_massot
Dret és una carrera de lletres, d’aquelles que podríem anomenar comodí. De les que, encara que no tinguis molt clares les coses, sempre podràs trobar sortides professionals. Encara basada considerablement en la memorització, cada cop està més estructurada en casos pràctics —sobretot en els famosos seminaris— que il·lustren la complexitat i reptes que les incomptables lleis i normatives no poden contemplar.
Des de la distància se’n parla com una entitat única. Tanmateix, les branques del Dret són tan nombroses com diverses —Mercantil, Penal, Fiscal, de l’Esport, Civil, etc.— i cadascuna d’elles té ulteriors ramificacions i especialitzacions, però no serà fàcil fer-ho entendre a la resta. Si estudies Dret, els parents i coneguts t’exigiran totes les respostes per qualsevol problema com qui va a l’enginyer perquè li arregli el telèfon mòbil.
Per vocació o per pràctica?
Quanta gent inicia Dret per vocació? Probablement un percentatge modest en relació amb altres carreres tradicionals com medicina, magisteri, periodisme o graus científics. En molts casos, s’aprèn a estimar durant aquests quatre anys, però els dubtes vindran en el següent pas a donar. Des de fora s’acostuma a parlar de la versatilitat dels estudis, però tant les converses entre passadissos com les expectatives se solen centrar a treballar en els grans despatxos de referència. Un cop acabats els estudis et pots fer anomenar jurista —sempre queda com a important— i la gent sol identificar-se majoritàriament en dos grups: els que volen exercir la professió d’advocats i els que tenen clar que no.
Més d’un camí per triar
El primer camí és clar; requereix fer el màster d’advocacia i, en moltes ocasions, pràctiques extracurriculars —millor o pitjor remunerades. L’advocacia, en general, és una professió exigent tant en termes de càrrega horària com de responsabilitat i terminis. En despatxos i bufets, entre els quals destaquen els grans espanyols i les “Big Four”, es comença a guanyar experiència pràctica i s’ofereix la possibilitat d’anar progressant: primer d’acord amb els coneixements adquirits i, en certes ocasions, d’acord amb l’habilitat d’atracció de clients.
Així i tot, molts companys, inicialment o al cap d’uns anys, troben lloc en despatxos de mida més modesta i en departaments legals d’empreses que els permeten compatibilitzar de millor manera la seva vida personal i professional. En tot cas, també existeix la possibilitat de desenvolupar aquesta carrera de manera internacional, amb l’afegit que per a exercir serà necessari en la majoria de països aprovar un examen o obtenir una convalidació del títol.
"Dret obre una immensitat de portes, i encara més combinant aquest grau amb d'altres". @carles_massot
Pel que fa a les alternatives, la més coneguda és el funcionariat en cossos públics, ja sigui d’àmbit estatal, autonòmic, provincial o local. Existeixen una gran quantitat de places de més o menys dificultat segons el contingut a examinar, i les més conegudes són les de jutges, fiscals, notariat, advocacia de l’estat, gestió processal, secretariat i agents de la Hisenda Pública. Sigui com sigui, el camí de les oposicions és dur i està ple de sacrificis, i només les persones més constants i amb més determinació aconsegueixen l’objectiu. La nostra companya Berta Fernández, que l’any passat va aprovar les oposicions a jutge, està entre aquest grup privilegiat.
Respecte a la resta d’opcions, el repte resideix en la seva escassa visibilitat. Encara que no estan descrites enlloc, el Dret obre una immensitat de portes, i encara més amb combinació amb altres carreres. Molts dels meus companys de promoció en són un bon exemple.
"Les sortides professionals són diverses: des d'opcions amb un component legal innegable, passant per posicions relacionades amb l'àmbit econòmic, financer, estratègic i de recursos humans". @carles_massot
Les sortides professionals al món del Dret
En primer lloc, existeixen sortides professionals amb un component legal innegable. La Mariona Cardona és professora universitària de Dret Internacional després de cinc anys de doctorat. En Jaume Benajiba és Director regional d’una companyia que assegura grans compravendes mercantils internacionals. L’Agnès Gràcia és especialista en drets humans a Ginebra i el Xavier Murciano, analista de negoci legal a una gran multinacional.
En segon lloc, hi ha un gran nombre de posicions totalment alienes a l’àmbit jurídic, moltes d’elles relacionades amb l’àmbit econòmic, financer, estratègic i de recursos humans. El Jordi Sumalla va començar directament com a agent comercial en una entitat bancària i sempre diu que li encanta el tracte amb els clients. “És tan dur com gratificant”. El Marc Martín, com a assessor financer, s’ha anat formant progressivament en tota mena d’inversions i segueix de forma constant l’actualitat dels mercats. Jo mateix soc encarregat d’operacions en una ONG internacional de drets humans després d’haver estat coordinant una xarxa d’emprenedoria. I els exemples no acaben aquí. Altres companys tenen posicions com Project Manager, Business Development Manager o Consultor d’Internacionalització d’empreses, entre d’altres.
"El punt de partida és la universitat, però la carrera individual va evolucionant amb l'experiència i el coneixement adquirit". @carles_massot
Finalment, l’emprenedoria també és una possibilitat per qui està disposat a arriscar, tant en l’àmbit jurídic com fora d’ell. L’Olga Majoral i la Berta Armengol van decidir, després d’un temps en despatxos, muntar les seves pròpies firmes, en dret civil i dret penal respectivament i, des de llavors, tot i que van constantment enfeinades, se senten més satisfetes que mai. La Paula Andrés, per la seva banda, després de treballar en l’àmbit dels recursos humans, es va establir com a coach, i acompanya tant a empreses com a persones individuals perquè aconsegueixin els seus objectius.
Tot comença a la universitat
En definitiva, la universitat és el punt de partida de cada carrera individual. El seu propòsit és formar les persones i proveir-les de les capacitats i habilitats necessàries per navegar en el món professional, perquè l’experiència s’adquireix amb el temps i el coneixement, cada cop més, es pot compartir fàcilment d’altres maneres.
Dret és un dels màxims exponents d’aquesta filosofia. Et dona una base sòlida i t’ajuda a créixer i madurar. Advocacia no és sinònim de Dret, sinó la sortida més coneguda. Després de la graduació, i constantment, s’obre un ventall amb múltiples possibilitats de desenvolupament professional, i no hi ha oportunitats millors ni pitjors. Es tracta de conèixer-les i escollir en funció de les fortaleses, preferències i aspiracions —idealment resultat d’un procés continu d’autoconeixement— per assolir la realització professional a la qual totes les persones aspirem.
