Del barri Gòtic al D’A Film Fest

3 min

Del barri Gòtic al D’A Film Fest

Carles Gorres i Mireia Schröder, alumni de Comunicació Audiovisual, ens apropen el seu llargmetratge nominat al D’A Film Fest, així com el seu procés de creació i les persones que els van acompanyar en el projecte.

“Facis el que facis, estima-ho”, deia Alfredo a Totò a Cinema Paradiso (1988).

“Tot, menys estudiar a la Pompeu Fabra”, pensàvem nosaltres durant el procés de final de carrera de Comunicació Audiovisual. I és que estàvem cansats de l’excel·lència, de la sensació invisible de competir entre nosaltres sobre quin seria el millor projecte, dels verkamis (en veritat, demanar diners a famílies i amics) i, en definitiva, de la pressió que ens posàvem nosaltres mateixos. Aquestes qüestions ara queden lluny.

La primera vegada, tot un repte

Fer una primera pel·lícula –això que queda tan bé de dir, òpera prima– és un repte, és com la primera vegada, i no cal que ni sigui perfecte ni que tingui èxit. Però nosaltres aspiràvem molt amunt. Volíem crear un manifest, una pel·lícula èpica, underground, mainstream, de culte i que les nostres àvies l’entenguessin. Una pel·lícula contra la burgesia catalana, els estudis universitaris i que qüestionés el cinema d’autor.

Però del que et proposes al que acabes fent és molt diferent. Perquè després d’haver criticat el material durant tant de temps, agafem una “càmera P2” –ja que només volíem rodar amb el material que ens deixava el Servei de Préstec– i després d’haver criticat les tutories, tothom ens ajuda i ens facilita espais i el seu temps. Amb moltes contradiccions, però avançant a poc a poc, sense un guió clar i entre amics i favors, vam anar construint durant sis mesos (del gener al juny de 2019) una història que no sabíem on aniria a parar, però el que sí que teníem clar era que havia de tenir tota la llibertat creativa. És a dir, fer el que ens sortís… de l’objectiu de la càmera. Vam rodar més de 300 hores, discutir-ne encara més, i vam buscar material d’arxiu d’on va originar-se tot: en el número 4 del Carrer Nou de Sant Francesc, al barri Gòtic.

Amistats, pel·lícules i un pis compartit

Cineclub va néixer entre les quatre parets d’un pis compartit del Gòtic, on ens reuníem per fer birres, escoltar als nostres amics fent allò que estimaven i, de pas, veure una pel·lícula. Ja podia ser una versió pirata de Carlos Vermut, Monthy Python o Celebració un curtmetratge que havien fet en Pau Cruanyes i en Gerard Vidal per l’assignatura de Direcció Cinematogràfica. Exalumnes, alumnes o gent que no tenien res a veure amb la UPF amb un gran talent que gosaríem dir que representaven una generació a Barcelona: Joan Mar Sauqué, Carla i Andrea Motis, Alba Bresolí, Ingrid Ferrer, Cristopher Ruíz, David San Juan, Sara Gutiérrez… I tantes altres persones que no van poder sortir com a personatges a la pel·lícula, però que les recordem i n’estem infinitament agraïts.

Un lloc per trobar-nos (ara ens queda molt lluny) i compartir idees, moments i festes. I amb el lema “el cinema entre amics” de Jonás Trueba com a bandera, vam començar molts projectes i no en vam acabar cap. Potser per això Cineclub és també un homenatge i l’intent de realitzar –que difícil és donar per acabat una cosa que estimes– un projecte en comú. Érem deu i vam posar-nos Aidez (ajuda en francès), per l’obra de Miró i perquè la qüestió era ajudar-nos. Però per culpa dels pisos turístics i per posar un Airbnb, vam haver de deixar el pis i de fer les trobades del Cineclub Aidez. Ja no ens veiem tant, tots havien acabat la carrera amb projectes personals fantàstics i ben presentats, menys nosaltres dos, la Mireia Schröder i en Carles Gorres, ambdós alumni de la casa.

Fotograma de Cineclub, el film de Carles Gorres i Mireia Schröder.

L’Amat, el gran protagonista de la nostra història, va tenir la paciència de fer allò que li demanàvem sense cap sentit durant aquells mesos de rodatge constant amb un únic objectiu: reunir a tots els amics en un últim Cineclub. Esperem que ara quan la vegi, la versió definitiva al CCCB l’1 de maig a les 16:00 i al Zumzeig el dia 2 de maig a les 12:00 pel Festival D’A, entengui el sentit d’aquell temps i aconsegueixi reunir altra vegada a tothom.

Perquè, encara que es pugui veure en línia a Filmin durant els deu dies del festival, reivindiquem el cinema com un acte col·lectiu, de trobada i de noves (o velles) relacions. I, us avisem: durant aquells dies, continuarem filmant la nova pel·lícula Festivals i qui vulgui ajudar-nos, està convidat a les noves sessions de Cineclub i a participar en un nou projecte. Perquè facis el que facis… t’hi esperem.

Comparteix aquesta entrada

Share on linkedin
LinkedIn
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on telegram
Telegram
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email
How can we unite the pursuit of benefits and the pursuit of the common good? Alumna Andrea Esteve Pedró explains it to us.
Em diuen Marta, la de los Pájaros. Sota aquest nom es troba la culminació d’una metamorfosi vital, d’un viatge d’autodeterminació on la confluència interdisciplinària hi juga, sens dubte, un paper nuclear.
Joan De Lara, alumnus and specialist in migration processes, explains us the keys to understanding one of the forgotten conflicts in today’s Europe.
Daniela Ochoa nos acerca el caso histórico “Chevron-Texaco”. A día de hoy, el desastre ambiental (producido por petróleo) más grande del mundo.