Ciberguerra, què és i com ens afecta?

4 min

Ciberguerra, què és i com ens afecta?

Xavier Galceran, alumni del Grau en Enginyeria de Telemàtica, ens parla sobre la ciberguerra arran de la crisi a Ucraïna.

Al voltant de les quatre de la matinada del 24 de febrer, el president de Rússia Vladímir Putin va anunciar l’inici d’una gran operació militar contra a la república exsoviètica, Ucraïna.

Més enllà dels motius que han promogut aquesta situació, cal destacar que es tracta de la primera guerra que recau tant físicament com cibernètica. Ambdues tenen efectes sobre el conjunt europeu i mundial, però cal analitzar i entendre la guerra cibernètica per saber com s’està produint i a quins àmbits afecta.

15 de febrer, atac DDoS

Durant el mes de gener i el passat 15 de febrer, Ucraïna va rebre diferents atacs massius de Denegació Distribuïda de Servei (DDoS), els quals han estat catalogats com els majors ciberatacs de la història del país.

Els atacs es van dur a terme utilitzant una variant de la botnet Mirai, un conjunt d’ordinadors infectats amb malware que són controlats remotament per un atacant. Aquests atacs van tenir afectacions a pàgines web estatals i al sector bancari, amb l’objectiu de desestabilitzar la situació i causar pànic entre la població.

Tuit del Departament de Defensa d’Ucraïna, comunicant que diferents webs governamentals estan patint atacs DDoS. 15 de febrer de l'any 2022.

24 de febrer, malware HermeticWiper

Des de l’inici d’aquest conflicte militar, es pot observar com els governs —tant al govern rus com al govern ucraïnès— estan organitzant grups afins per atacar objectius concrets com organismes públics, infraestructures crítiques i empreses d’ambos països.

En realitat, aquests fets ja es van iniciar a finals de desembre del 2021 amb el malware HermeticWiper. A diferència d’un programari maliciós corrent, HermeticWiper té la finalitat de corrompre i esborrar dades dels discs durs dels sistemes ucraïnesos. Les empreses de ciberseguretat ESET i Symantec van ser les responsables de detectar aquest malware i la capacitat de destrucció que té.

Malgrat no haver tingut casos d’èxit rellevants, el Ministeri de Govern ucraïnès va crear el grup de Telegram IT Army of Ukraine, on col·laboradors i especialistes en ciberseguretat han estat convidats per fer front als atacs cibernètics russos i, alhora, marcar i atacar objectius russos.

El mateix dia, el grup de hackers activistes Anonymous va declarar formalment la ciberguerra contra Rússia. Ara com ara, han realitzat amb èxits diferents atacs contra l’agència espacial, la televisió estatal, les principals webs de comunicació i webs del govern.

La Fundació Rondeli de Geòrgia, ha creat un mapa interactiu sobre el moviment de l'exèrcit rus: https://www.gfsis.org/maps/russian-military-forces. També es pot fer un seguiment amb el contingut que es puja a les xarxes socials a https://maphub.net/Cen4infoRes/russian-ukraine-monitor

Alerta del CCN-CNI al Govern espanyol

Fa unes setmanes, el Centre Criptològic Nacional (CNN) —que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)— va alertar al Govern que s’havien detectat moviments sospitosos de Rússia amb la finalitat de dur a terme un ciberatac contra Espanya. Això va activar els mecanismes d’alerta i conscienciació del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital cap als principals organismes públics.

El 7 de març, fonts del CNI i l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), van alertant d’un nou objectiu; aquest cop contra els Serveis Públics d’Ocupació (SEPE) amb la finalitat que el Govern no pogués pagar els més de tres milions de persones que estan a l’atur.

(No seria el primer cop que els servidors del SEPE sofreixen un ciberatac: el 9 de març de 2021, els servidors del SEPE van trigar més de dues setmanes en recuperar els seus serveis a causa del ransomware Ryuk, que va inhabilitar que es poguessin fer reserves de visita al SEPE just en l’inici de la tramitació dels ERTO a causa de la pandèmia).

Com ens afecta aquesta ciberguerra i què podem fer per protegir-nos?

Vivim en una era d’hiperconnectivitat, això significa que molts dels serveis bàsics dels quals gaudim estan connectats a Internet i, per tant, són possibles actius pels ciberdelinqüents. Les infraestructures crítiques, com ara l’administració, l’energia o els sistemes financers, són els actius més valuosos pel correcte funcionament d’un país i, per aquest motiu, solen estar sota amenaces d’atacs de forma constant.

Ciberatacs com a l’Oleoducte Colonial Pipe dels Estats Units, on ciberdelinqüents van interrompre el seu servei, o la central nuclear de Natanz a l’Iran, la qual va estar a punt d’explotar, són clars exemples del gran poder i l’impacte que tenen aquests ciberatacs dirigits a infraestructures crítiques.

Tot i que les PIMES no acosutmen a ser l’objectiu principal de les ciberguerres, aquestes són actius que solen estar menys protegits i preparats davant de ciberatacs. És per això que el govern, a través d’entitats com INCIBE, ofereix eines perquè totes les empreses puguin tenir uns barems estàndards de seguretat, com ara: Protegeix la teva empresa d’INCIBE i GCA Cybersecurity Toolkit.

L’usuari final —és a dir, totes les persones que directament o indirecta tenen o treballen amb dispositius electrònics— són les més vulnerables i les que menys consciència acostumen a tenir davant d’aquestes situacions. Plataformes com Internet Segura de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya o INCIBE, vetllen per informar a la ciutadania sobre com estar protegit i com gaudir de forma segura del ciberespai. Alguns exemples són el web Internet Segura de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i la guia d’INCIBE per a usuaris sobre ciberatacs.

Malgrat que la guerra física s’estigui produint a Ucraïna, hem de ser molt conscients que les guerres cibernètiques poden succeir en qualsevol moment i des de qualsevol part del món. Aquestes no solament afecten els territoris atacats, sinó també el nostre dia a dia i la nostra forma de viure. Per tant, hem de vetllar per fer tot el possible per estar segurs en l’àmbit cibernètic.

  • Alumni del Grau en Enginyeria de Telemàtica. Titulat amb el Màster Universitari en Gestió i Direcció de Projectes i el Màster Universitari en Ciberseguretat, treballa com a gestor de projectes en ciberseguretat a la Fundació i2CAT juntament amb el departament d'innovació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.



Comparteix aquesta entrada

LinkedIn
Twitter
Facebook
Telegram
WhatsApp
Email
Txell Fàbregas, alumna d’Humanitats, ens explica el seu projecte Oks&Bo: una subscripció literària mensual per a criatures d’entre 3 i 7 anys.
L’alumna Alba Viñal ha llançat un projecte innovador en el sector de l’art que permet gaudir d’exposicions, interactuar amb els artistes i descobrir noves disciplines.
Victoria Castro, alumni de Humanidades y miembro de UPF Sènior, nos narra su experiencia por el Sudeste Asiático y unas palabras que cambiaron la perspectiva de su viaje.
Vicenç Hernández Reche, alumni de la Diplomatura en Ciencias Empresariales, nos acerca al mundo de la digitialización y el sector inmobiliario.