La meva família i amics defineixen la meva feina així: “fas experiments amb nadons”. Bé, sí i no. Dit d’aquesta manera sona aterridor, però deixeu-me matisar què vol dir. Em dedico a investigar la ment dels nadons, com aprenen i com comencen a percebre el món. Avui aprofito aquest espai per explicar en què consisteix la nostra feina com a investigadors, com descobrim la manera en que els nadons veuen el món i quines preguntes ens fem al laboratori de recerca en infància de la Universitat Pompeu Fabra, també conegut com a BabyLab.
Envoltats d’estudiants, professors i fauna del zoo, al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra hi trobem el laboratori del Center for Brain and Cognition, un espai dedicat a la investigació del cervell i la ment. Una part important d’aquest espai està dedicat a la investigació dels més petits de la casa: els nadons. El BabyLab contribueix a entendre el desenvolupament cognitiu des dels primers mesos de vida centrant-se en dues grans preguntes. Com els nadons comencen a discriminar i processar el llenguatge, i quins mecanismes de raonament els permeten començar a navegar el seu entorn de manera racional. Dos grups de recerca, liderats per la Núria Sebastián Gallés i el Luca Bonatti, fa més de 10 anys que intenten respondre aquestes preguntes. Revistes tan importants com Science, o Science Reports de l’editorial Nature, es fan ressò de com els nadons que passen pel BabyLab de la UPF responen als estímuls que els presentem. I us preguntareu… com sabeu en què pensen els nadons, si no parlen?
@MarcColomer9 @cbcupf: "El #babylabUPF contribueix a entendre el desenvolupament cognitiu. Com els nadons comencen a discriminar i processar el llenguatge, i quins mecanismes els permeten navegar el seu entorn de manera racional."
Pensament lògic als 12 mesos d’edat
La majoria dels nostres estudis es basen en l’atenció que dediquen els nadons a un estímul. Des de ben petits, tenen un gran interès per entendre el seu entorn. De manera activa paren atenció a aquells esdeveniments que els semblen més interessants o més sorprenents. Aquesta capacitat d’atendre selectivament a l’entorn permet que els investigadors puguem mesurar quan troben un esdeveniment sorprenent o improbable, quan discriminen la seva llengua materna d’una llengua desconeguda, o com comencen a agrupar ítems semblants dins la mateixa categoria o concepte.
@MarcColomer9 #babylabUPF @cbcupf: "La majoria dels nostres estudis es basen en l’atenció que dediquen els nadons a un estímul. Des de ben petits, tenen un gran interès per entendre el seu entorn".
Per exemple, mesurant l’atenció dels nadons a una pantalla, un estudi del BabyLab ha demostrat que ja als 12 mesos utilitzen un raonament lògic molt estudiat en filosofia del raonament: el principi d’exclusivitat mútua. Imagineu que hem de deduir quin objecte, A o B, està amagat darrere un mur. Per a solucionar el problema, se’ns revela que l’objecte amagat NO és A. Quin objecte és, doncs? L’estudi va descobrir que, igual que els adults, els nadons de 12 i 19 mesos ja raonen lògicament: si no és A, llavors és B. En concret, els participants de l’estudi van mostrar-se més sorpresos quan se’ls presentava que l’objecte amagat era A en comptes de B, és a dir, quan veien un esdeveniment que era incoherent amb el principi d’exclusivitat mútua.
Diferenciant llengües als 3 mesos
Al BabyLab també s’utilitzen tècniques una mica més complexes. Per exemple, podem determinar amb més precisió on mira un nadó a través d’una càmera “Eye-tracker”. Es tracta d’una càmera que detecta el contrast entre l’iris i la pupil·la de l’ull. A través d’un seguit de càlculs matemàtics, pot determinar en quin punt de la pantalla el nadó està mirant, o quina és la mida de la seva pupil·la. La contracció de la pupil·la no només canvia degut a canvis lumínics, sinó que també ho fa degut a canvis en esforç cognitiu. Així doncs, a igual condicions lumíniques, podem utilitzar aquesta mesura per saber si un cert estímul és més fàcil o difícil de processar per a un nadó.
@MarcColomer9 #babylabUPF @cbcupf: "Els nadons de 3 i 4 mesos ja discriminen entre la seva llengua nativa i altres llengües, encara que siguin tan semblants com el català (o el castellà) i l’italià."
Finalment, al BabyLab podem mesurar com el cervell respon davant la presentació d’estímuls, a través de la tècnica anomenada electroencefalografia. És una tècnica no invasiva que ens permet mesurar l’activitat neuronal cortical i que ja fa més de 30 anys que s’utilitza en la recerca amb infants. A través d’un casquet amb sensors, com qui porta un casquet de piscina, podem detectar els camps elèctrics que el cervell produeix de manera natural quan les neurones s’activen. A través d’aquesta tècnica hem descobert que els nadons de 3 i 4 mesos ja discriminen entre la seva llengua nativa i altres llengües, encara que siguin tan semblants com el català (o el castellà) i l’italià (aquí trobaràs un resum de l’estudi en català). I el que és encara més interessant, els infants que creixen en entorns monolingües i bilingües utilitzen mecanismes una mica diferents quan escolten la seva llengua materna!
Navegant l’entorn social des de petits
A la meva tesi doctoral vam utilitzar aquestes tècniques per tal d’investigar de quina manera els nadons representen a una persona que no han vist mai abans. Vam descobrir que, a l’hora d’atendre i predir les accions dels altres, els nadons tenen en compte com d’estrany ha sigut el seu comportament previ. Per exemple, prefereixen fixar-se en les accions d’algú que prèviament ha actuat de manera eficient, en comptes d’actuar irracionalment (aquí trobaràs un resum de l’article en català). O mostren més predisposició a predir i representar les accions d’algú que parla la seva llengua nativa, en comptes d’algú que parla una llengua que no han sentit mai abans.
@MarcColomer9 #babylabUPF @cbcupf: "Els nadons prefereixen fixar-se en les accions d’algú que prèviament ha actuat de manera eficient, en comptes d’actuar irracionalment".
També vam investigar si els nadons ja entenen que el llenguatge és una eina que serveix per comunicar informació entre persones (aquí trobaràs un resum de l’article en català). Vam trobar que ja als 14 mesos els nadons esperen que el llenguatge comuniqui informació entre persones que parlen la mateixa llengua, i fins i tot si parlen una llengua estrangera! A més a més, no esperen que tothom es pugui comunicar amb tothom. Quan veuen dos parlants de llengües diferents, els monolingües no esperen que s’entenguin, mentre que els bilingües veuen possible que una persona pugui entendre més d’una llengua. Aquests estudis ens permeten entendre quins mecanismes ajuden els nadons a navegar el seu entorn social de manera selectiva, una capacitat que és important per interactuar amb els altres i per aprendre coneixements específics i rellevants de la seva cultura.
@MarcColomer9 #babylabUPF @cbcupf: "Quan veuen dos parlants de llengües diferents, els nadons monolingües no esperen que s’entenguin, mentre que els bilingües veuen possible que una persona pugui entendre més d’una llengua".
Una recerca amb una aplicació directa
Gràcies al desenvolupament de tècniques avançades i sobre tot a les famílies que participen als estudis de manera voluntària, avui sabem que la capacitat dels nadons de percebre i entendre el món és molt més sofisticada del que pensava el mateix Piaget. A més a més, aquests descobriments ens permeten detectar de manera precoç retards en el desenvolupament. Gràcies a aquesta detecció, podem dissenyar intervencions primerenques que ajudin a millorar el desenvolupament des d’un inici. Per aquest motiu, el BabyLab de la UPF no només col·labora amb universitats internacionals com Harvard o Oxford, sinó que també ho fa amb grups de recerca clínica, com per exemple amb l’Hospital Clínic de Barcelona.
@MarcColomer9 #babylabUPF @cbcupf: "Aquests descobriments ens permeten detectar de manera precoç retards en el desenvolupament i dissenyar intervencions primerenques".
Famílies voluntàries i COVID-19
Com passa a altres sectors, però, la nostra recerca també s’ha vist afectada negativament per la pandèmia global. La maleïda COVID-19. Jo actualment tinc feina com a investigador post-doctoral a la Universitat de Chicago estudiant nadons americans, però tinc la sort de continuar col·laborant amb la Núria Sebastián Gallés a la UPF. Tot i que la COVID-19 ens ha fet aturar la investigació durant uns mesos, tenim mecanismes i protocols que permeten fer els estudis de manera segura, ja sigui de manera online o presencial. Així que tornem a poder jugar amb estímuls lingüístics, jocs de raonament i l’atenció dels nadons. Ens ajudes?
Visca els més petits de casa, visca la ciència i visca les famílies que contribueixen a la ciència!
.@MarcColomer9: "Tot i que la COVID-19 ens ha fet aturar la investigació durant uns mesos, tenim protocols que permeten fer els estudis de manera segura, ja sigui de manera online o presencial". Participa a: bit.ly/38L5k57. #babylabUPF @cbcupf @UPFBarcelona
Nadons de 0 a 30 mesos
Benvinguts al BabyLab UPF
Si tens un nadó de 0 a 30 mesos i et fa il·lusió conèixer el món de la investigació de primera mà, o si vols aportar el teu gra de sorra a la ciència, t’animem a participar! Si us interessa saber més del BabyLab UPF, podeu seguir-nos al web o a les xarxes socials.
Inscriu-t'hi aquíConeix els estudis