Soc l’Helena Bech i vaig estudiar la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses i el Grau en Dret. Com molts estudiants, en acabar els meus estudis, estava una mica perduda en on enfocar la meva vida professional, però sí que tenia clar el que no volia.
Escapant de les grans empreses, vaig tenir l’oportunitat de treballar a Metricson, una consultoria petita enfocada a l’assessorament de startups en la seva creació i a l’acompanyament amb els tràmits legals i la gestió comptable i financera. Em va obrir les portes al fascinant món de les empreses emergents, a conèixer a gurús del sector i a contribuir en projectes d’allò més interessants. I, el més important, els anys que vaig treballar allà em van permetre formar-me amb un equip de professionals excel·lent i assentar les bases de la meva carrera com a comptable.
Una de cada deu
Allà vaig poder conèixer veritables emprenedors, gent jove i no tan jove amb confiança plena en el seu projecte i amb ganes de menjar-se el món. Malauradament, en molts casos, aquests somnis es quedaven només en això, en somnis. Normalment per falta de finançament, molts dels clients que passaven per Metricson acabaven abandonant el projecte. De fet, es diu que només una de cada deu startups acaba sent exitosa.
“Només una de cada deu startups acaba sent exitosa. La falta de finançament és el motiu més comú per abandonar els projectes”.
Sense desviar-nos massa, em vaig topar amb un client, l’Avi Meir, acabat d’arribar a Barcelona, però ja des d’un bon principi fart de fer viatges a les administracions de la Seguretat Social i Hisenda amb papers amunt i avall. Els serveis de Metricson estaven enfocats a la seva empresa, però es va prendre la confiança de demanar-me que l’acompanyés a fer uns tràmits per ajudar-lo a traduir i entendre com emplenar certs formularis. Fora d’això, vam seguir amb una relació purament professional. L’empresa en qüestió es va acabar venent a un conegut portal de reserves d’hotels i allà vaig perdre el contacte amb l’Avi. Però només per un temps.
El primer contacte amb TravelPerk
Va ser al cap d’uns mesos quan vaig rebre un correu electrònic de l’Avi en el qual em parlava d’un nou projecte que havia començat, que buscaven un perfil volàtil per portar les finances de la startup, recentment fundada, i que havia pensat en mi. He de confessar que no vaig ni tan sols respondre aquest primer missatge.
M’explicava que TravelPerk era una empresa dedicada als viatges, que necessitaven algú amb experiència en el sector —ja que la regulació fiscal és molt específica— i altres requisits dels quals em vaig veure molt lluny. Tenia una feina estable, uns companys a qui podia considerar amics i molt bona relació amb la meva superior. Estava aprenent a gran velocitat i estava molt agraïda de tenir aquella oportunitat.
Comença a alçar-se el vol
Va ser un parell de mesos després que vaig rebre un segon correu en què l’Avi em reclamava una resposta i em deia que volia parlar amb mi. Aquest cop sí que li vaig contestar, però molt educadament vaig respondre que no pensava que encaixés en el que buscaven ni tenia intenció de deixar la meva feina.
No obstant això, ell es va mostrar insistent i l’endemà em trobava en un pis del Raval davant d’un jove que creia fermament que estava construint alguna cosa de la qual en sentiríem a parlar i que em volia convèncer perquè formés part de l’aventura. Jo, que cada dia veia de ben a prop (i des de fora, val a dir) com empreses com la seva fracassaven, m’havia de creure que el seu cas seria diferent?
No sé si va ser el moment personal en què em trobava, que em demanava canvis i trencar amb el passat. O potser va ser l’ambient que vaig respirar en entrar en aquella oficina, si se li pot dir així. A mi em recordava més a un pis d’estudiants compartit, amb una sala amb sofàs, un gos entre les cames dels treballadors i llargs llistons de fusta que feien d’escriptori per a diversos ordinadors.
“Vaig decidir a tirar-me a la piscina i viure en primera persona l’experiència de treballar en una startup”.
La qüestió és que em va acabar per convèncer a tirar-me a la piscina. Després d’una segona entrevista amb el cofundador de TravelPerk, Javier Suarez, estava decidida en abandonar la meva zona de confort per viure en primera persona l’experiència de treballar en una startup. El que no esperava per res en aquell moment és que, cinc anys més tard, TravelPerk acabaria sent una de les empreses unicorn d’Espanya. La de vegades que he pensat com de penedida estaria de no haver acceptat l’oferta i veure el nom de TravelPerk als diaris fruit dels seus èxits!
Després de sis anys de viatge, això no s’atura
I la resta es podria resumir en pocs números: sis anys després, la plantilla de TravelPerk ha passat de dotze persones a més de set-centes repartides per diferents països. Hem passat per sis oficines diferents, acumulem més de quatre-cents milions de finançament i la facturació diària ha crescut a un ritme trepidant any rere any, tot i sobreviure una pandèmia mundial que, per increïble que sembli, ens ha fet més forts i ens ha portat a l’estatus d’empresa “unicorn”.
“El TravelPerk on vaig començar fa sis anys és una empresa molt diferent d’on treballo avui endia”.
Pel que fa a mi, durant aquests sis anys he crescut i he evolucionat personalment i professional. TravelPerk m’ha vist créixer i m’ha acompanyat en moments bons i no tan bons, tal com jo ho he fet amb TravelPerk. A vegades se’m pregunta com és que segueixo a la mateixa empresa després de tant de temps i m’agrada respondre que l’empresa on vaig començar és una empresa molt diferent d’on treballo avui en dia. Així i tot, l’Avi i tots els qui formem part d’aquest projecte hem sabut mantenir la cultura que tenia en els seus inicis i mantenir presents els seus valors en tot moment.
I suposo que la combinació d’aquests dos factors és el que em manté aquí. Per una banda, lligada i enamorada de l’empresa que em va seduir fa sis anys, i per l’altra, amb ganes de saber què és el que encara em queda per descobrir en el següent capítol.
