Latentes continua el seu camí

4 min

Latentes continua el seu camí

La pandèmia com a font d’inspiració. Mireia Aragón i Adrián Erre, alumni de Comunicació Audiovisual, ens parlen del seu projecte: Latentes, una sèrie de ciència-ficció que s’està cuinant a la Residència Tallers.

Per a les creadores del projecte, Latentes sempre ha sigut una “bona excusa” (tal com ens agrada dir-li). Una excusa per poder parlar sobre aquells temes que ens han afectat com a persones a les dues creadores actuals del projecte: la Mireia Aragón i l’Adrián Erre. Aquest és un projecte que ens porta acompanyant des que el vam començar a gestar com a Treball de Final de Grau dins la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra l’any 2017. En aquell moment, el projecte era un curtmetratge interactiu on l’espectador (en aquest cas, actiu) prenia decisions que afectaven la narrativa. Posteriorment, Latentes va passar durant tres setmanes per l’Àtic 22 del Teatre Tantarantana en forma d’obra de teatre interactiva a través de la nostra estada al programa Starting Lab.

Fotografia de presentació de l'espectacle Latentes a l'Àtic 22 del Teatre Tantarantana.

Ara, finalment, el projecte està sent treballat per convertir-se en una sèrie de ficció dins la Residència Tallers, de nou, dins la UPF. Dins els diferents canvis de format durant els anys, sempre hem volgut mantenir el to de ciència-ficció distòpica on es planteja un món diferent: un univers on els personatges s’agrupaven de tres en tres, conformant nius, i deixant totalment anul·lat el concepte d’individu.

Com és evident, durant tots aquests anys, les nostres vides i inquietuds han anat canviant: no és el mateix escriure una ficció al final de la teva vida universitària que escriure-la un cop ja ets a la vida “real” amb tot el que això comporta: inseguretats a la feina, a la vida independent lluny dels pares… Des d’aquesta nova base sobre la qual edificar Latentes, ens vam imaginar la Residència Tallers com una oportunitat de crear una sèrie en la qual es pogués parlar sobre aquestes noves inquietuds.

I de cop i volta… va arribar la pandèmia

La situació postapocalíptica que vàrem viure d’una manera molt intensa ja fa un any (sí, ja ha passat un any…) ens va servir per donar una forta embranzida a Latentes. Una embranzida motivada per aquells primers mesos d’empresonament domiciliari perquè tots estàvem vivint una situació distòpica mai viscuda. Aquesta mena d’inspiració tan peculiar ens ha anat servint per trobar el veritable sentit del projecte.

Amb Latentes volem parlar de com aquells que s’han sentit diferents tenen el seu espai en aquest món. Per nosaltres és necessari mostrar, alhora, com la societat reacciona vers les persones diferents. Com en moltes ocasions la por al desconegut o que no entra dintre del dogma és, moltes vegades, menyspreat i violentat pels altres sense cap justificació lògica. Volem ensenyar com el diferent realment no ho és. A Latentes, per fer-ho, parlarem d’aquests dos vessants: com els protagonistes (un niu dissident) afronten la seva realitat i com són tractats per la societat. A partir d’aquesta troballa, i dins aquesta nova situació mai viscuda (l’anomenada nova normalitat), va finalitzar el nostre primer any dins el programa.

Sinergies, creixement i Residència Tallers

Per les creadores, aquesta nova normalitat ens ha portat una bona sorpresa a l’hora d’encetar aquest segon any dins la Residència Tallers. Continuar al programa ens ha ajudat a establir noves sinergies amb altres agents del sector i, alhora, hem conegut noves persones que ens poden ajudar i aportar molt dins el nostre projecte. Per aquest motiu, no ens cansarem mai de sentir-nos beneïts per l’ajuda rebuda, destacant la figura de la Teresa Roig, a la qual volem agraït tot el suport que ens ha donat fins ara, sempre lluitant per trobar a aquelles professionals que necessitem per fer pujar encara més el projecte.

Gràcies a l’ajuda del programa, i pel que fa a la creació de la història i el seu plantejament narratiu, per primer cop no estem soles en aquesta aventura. Ara comptem amb l’ajuda de Laura Rubirola, directora de l’escola Showrunners Barcelona i sòcia fundadora de la productora barcelonina Tàndem Entertainment. Una figura professional que ens està assessorant per plantejar la narrativa i els esdeveniments de la sèrie, aportant noves visions i noves experiències que resulten en un projecte amb un caire ja més madur.

Amb la Laura Rubirola i les seves sessions de mentoria que anem fent periòdicament, ens hem trobat amb aspectes vitals que han fet que canviï el rumb de la sèrie, portant-la a llocs on no imaginàvem que podria arribar.

Quan estàs creant una sèrie des de la seva gènesi, molts cops és difícil saber si allò que estàs fent té sentit més enllà del teu propi criteri. Sentir-nos acompanyades en aquest moment creatiu tan important per nosaltres, ens dona l’empenta necessària per continuar amb aquest viatge tan bonic que tenim entre mans. Alhora, dins aquest flux continu de cerca de sinergies, tenim pendent una xerrada amb la Marta Gené, alumni de Comunicació Audiovisual de la UPF, i productora i guionista de la sèrie Manifest de la cadena NBC. Amb ella volem ampliar la visió de com és aquest procés de creació i producció d’una sèrie, per tal de guanyar experiència i seguretat.

Com veieu, sempre estem al peu del canó buscant noves sinergies, intentant per tots els mitjans poder trobar a tots aquells agents que puguin ajudar-nos a fer el projecte (i, per tant, la nostra experiència dins la Residència Tallers) més gran i bonic, sent aquest un dels nostres objectius principals, a banda de continuar creant la nostra història.

Per acomiadar-nos, us volem demanar tota la vostra energia i ànims, ja que Latentes s’ha presentat a la convocatòria dels Premis Barcelona 2020, en la modalitat de Projectes de Creació Literària i Traducció. Us anirem informant!

  • Realitzadora i productora, Tècnica Superior en Producció d'Audiovisuals i Espectacles, i alumni de Comunciació Audiovisual.



  • Realitzador, Tècnic Superior en Realització d'Audiovisuals i Espectacles, i alumni de Comunicació Audiovisual.



    vimeo.com/adrianerre

Comparteix aquesta entrada

LinkedIn
Twitter
Facebook
Telegram
WhatsApp
Email
Teresa Saborit va decidir deixar la professió d’Economista per dedicar-se a allò que més li agradava: escriure.
L’alumni Albert Barqué-Duran ens presenta “Slowly Fading into Data”, un joc experimental que tracta d’un humà, que muta lentament i es converteix en dades.
Em diuen Marta, la de los Pájaros. Sota aquest nom es troba la culminació d’una metamorfosi vital, d’un viatge d’autodeterminació on la confluència interdisciplinària hi juga, sens dubte, un paper nuclear.