Sempre he admirat les persones que ho tenen clar. Que saben quin volen que sigui el seu futur professional i es marquen els objectius necessaris per aconseguir-ho. Jo, mai he estat una d’aquestes persones. I això, m’ha portat moltes sorpreses però suposo que la més destacada és treballar com a guionista per una sèrie de TV3 i Netflix.
La primera pedra per crear la sèrie: un TFG i una festa a l’Apolo
Per entendre el conjunt de casualitats que ens van portar a crear Les de l’hoquei i per no trencar amb el tòpic més tòpic de la Universitat, tot va començar en una pre-festa abans d’anar a Apolo. Jo encara no tenia grup per fer el meu Treball de Final de Grau ja que havia escollit l’itinerari de guió i no coneixia ningú que el fes. Mentre explicava a un amic que segurament el dia següent demanaria canviar d’itinerari, em va senyalar a dues noies de classe que hi havia a la festa: la Laura Azemar i l’Ona Anglada. Elles també feien guió i segur que m’acollirien al grup. Així que, de camí a Apolo els hi ho vaig demanar, em van dir que sí de seguida i aquella nit ens vam fer la nostra primera foto, dibuixant les sigles TFG amb l’ajuda d’uns gots de cubata.
Uns mesos després, havíem d’entregar una proposta per al nostre treball i encara no teníem res, bé tenir teníem aquella foto a Apolo però no ens servia. Pocs dies abans de l’entrega, vam saber que hi havia una altra noia, la Marta Vivet, que, com jo, no tenia grup per fer el treball. Així que, el dia abans de presentar la proposta, vam quedar per primer cop totes quatre. Per sort, ens vàrem entendre de seguida, totes teníem ganes d’explicar una història en què les protagonistes fossin noies adolescents i, gràcies a la vinculació de la Marta amb el món de l’hoquei patins, vàrem pensar que seria una bona idea fer una sèrie d’unes jugadores d’hoquei.
I allà, quatre noies que no havíem treballat mai juntes, vam pensar que era una bona idea ajuntar-nos per passar el nostre últim any de carrera tancades a una peixera de la biblioteca, creant Les de l’hoquei. Però no va ser fins que vàrem fer un taller de guió amb en Marc Crehuet que ens vam motivar per rodar el capítol pilot. Així que l’estiu després de graduar-nos, ens vam embarcar en un rodatge que no hagués estat possible sense l’ajuda de molts dels nostres companys i companyes de la Pompeu.
"Quatre noies que no havíem treballat mai juntes, vam pensar que era una bona idea ajuntar-nos per passar el nostre últim any de carrera tancades a una peixera de la biblioteca, creant @LesdelhoqueiTV3". @NataliaBoadas
Aquell capítol pilot mai ha sortit a la llum, però de tots aquells dies de rodatge en vam treure un tràiler amb el que ens vam presentar al Pitching del Clúster Audiovisual, on vam cridar l’atenció de TV3. A partir d’aquest moment tot van ser reunions amb productores fins que vam trobar Brutal Media amb qui vam començar a treballar per vendre el projecte a TV3 i posteriorment a Netflix.
Tot això va ser l’any 2016 i avui, hem emès dues temporades de Les de l’hoquei i hem escrit el llibre Les de l’hoquei: l’estiu que ens va fer créixer. Si en algun moment a aquelles quatre noies que feien un cafè per primer cop a la plaça Gutemberg de la Pompeu els haguessin dit que la idea que estaven a punt de tenir les portaria per un camí ple de reptes i d’aprenentatge i que els canviaria la vida per sempre, no s’ho hagueren cregut.
Ah, per cert, evidentment, la primera foto de les quatre juntes ens la van fer al lavabo de noies d’Apolo.
