Com equivocar-te podria ser el teu millor encert?

3 min

Com equivocar-te podria ser el teu millor encert?

L’alumni Ricardo Domingo ens explica la importància d’equivocar-se (i aprendre a fer-ho bé) en la seva trajectòria.

La meva carrera està vinculada estretament a l’error. Ho deia Kathryne Schultz, les millors coses de la vida succeeixen quan t’equivoques i, ja que ho fas, fes-ho en gran. El meu primer error es va produir abans d’inscriure’m a la universitat: vaig invertir ingents quantitats de temps en la perifèria dels estudis; la resta, com diria George Best, el vaig malgastar.

Anys més tard vaig descobrir la meva motivació: la comunicació. I des de llavors, estic com Proust, a la recerca del temps perdut, en una carrera frenètica per recuperar-lo.

Res com equivocar-te et farà aprendre. Perdre el temps va ser la millor manera d’apreciar-lo. El meu segon pecat capital va ser no conèixer-me més bé. Diuen que hem de dedicar el nostre temps al 20% de les coses que ens donaran el 80% del rendiment: una llei potencial. Jo vaig dedicar el 80% del temps al 20% de rendiment: al 2015 vaig ser analista de mercats, al 2016 vaig ser copywriter d’una start-up tecnològica, director d’art d’una multinacional de la publicitat i dissenyador gràfic en un estudi de tres persones.

En tots i cadascun d’aquests treballs vaig fracassar. Però en el meu deure diré que hi havia un pla (un pla mestre, si ho preferiu). Sempre m’he conegut tan bé que he triat els meus treballs per asimetria a les meves habilitats. “Amb futbol tot s’entén”, com deia la campanya de Líbero. Jo he estat sempre un migcampista, que dedica el seu temps aprenent habilitats de davanter, defensa i porter, pensant que li farien més complet. Dins de la meva equivocació, tenia raó.

I dic equivocació, perquè en els primers anys has de vigilar de no desdibuixar-te. Tenir cor de generalista i abastar tot el camp pot restar consistència al teu perfil, sobretot quan només tu saps que ets un bon migcampista. Tim Brown, CEO d’Ideo, parla dels perfils T: la vertical fa referència a la teva habilitat concreta; l’horitzontal, a totes aquelles coses que coneixes de manera superficial. Guarda sempre l’equilibri i aprèn a explicar-te al mercat: el que em recorda el meu tercer i últim (de moment) error.

Aprendre a explorar-te. I no, no m’he tornat capitalista de barret i monocle. Em refereixo a controlar la teva exposició pública i el que expliques al món. A mi sempre m’ha agradat ser com aquests restaurants cutres, de menjar deliciós que només coneixen uns quants; però, saps què? Això serveix per a les pel·lícules i la narrativa de Silicon Valley i Steve Jobs. Per a la resta, tracta d’aparèixer en les guies o no hi haurà comensals. Això sí, hi ha una diferència entre donar-te visibilitat i moure’t com un home anunci de la 5a Avinguda de Nova York. Equilibri, que diria Aristòtil.

Oficina Comuniza
Comuniza, l'agència on va començar a treballar el 2017 el Ricardo i on segueix actualment.

Fins aquí els errors. Ara els encerts

Vaig tenir la sort d’aprendre dels meus errors i que altres confiessin en mi. Tan bo és ser bo, com estar envoltat de gent bona que et fa millor. Des del 2017 estic a la consultora de branding Comuniza, creixent i fent créixer. Com a estratega de marca, he aprofitat la meva passió per recuperar el temps perdut per a progressar més i més ràpid. Vaig ser rècord de precocitat en desenvolupar projectes de manera autònoma i presentar al client, en liderar l’equip i en fer classes a diferents màsters de branding.

Vaig aprofitar l’ample de la meva T per estendre la proposta de valor de l’empresa amb elements perifèrics al branding, com l’experiència d’usuari, la creativitat publicitària o els processos de negoci. El meu tercer error em permetrà en uns dies donar la meva primera conferència sobre branding; tot un honor i una responsabilitat. El meu futur? Espero continuar cometent errors i espero continuar aprenent-ne. Et diria que llegeixis això fins al final per a no equivocar-te… Però crec que és millor que cometis els teus propis errors. Al cap i a la fi, són els que ens defineixen i ens fan grans.

Empra el teu temps a aprendre a equivocar-te i a equivocar-te per a aprendre. La vida és curta i només pots ficar la pota N vegades. Si has d’encertar en alguna cosa, fes-me cas, fes-ho en els teus errors.

I tu, a què esperes per a equivocar-te?

  • Consultor de marca a Comuniza i alumni del Grau en Publicitat i Relacions Públiques.



Comparteix aquesta entrada

Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en facebook
Facebook
Compartició en telegram
Telegram
Compartició en whatsapp
WhatsApp
Compartició en email
Email
L’alumni Eva Brescó ens parla de la seva recent experiència a Bòsnia, on es va trobar amb diverses traves per dur a terme la seva tasca d’ajuda amb l’ONG Acció Solidària i Logística.
How can we unite the pursuit of benefits and the pursuit of the common good? Alumna Andrea Esteve Pedró explains it to us.
Entre la incredulitat i la desesperació, l’alumni de Global Studies Pau Ruiz ens explica com va viure l’assalt al Capitoli, resultat d’allò que ell defineix com “conseqüència de l’inici de la fi de la veritat, d’uns anys marcats per les fake news i una administració desacomplexada en la mentida”.
Les alumni Èlia Jornet, Cèlia Roig, Ariadna Romans i Ivet Zwartzko ens acosten a algunes de les reflexions sobre llengua, llenguatge i gènere(s) que van tenir lloc al debat organitzat per l’Ateneu Barcelonès.